En col·laboració amb el festival Això al poble no li agradarà (Girona), el Festival TNT (Terrassa) i el CCN, Centre Coreogràfic Nacional de Montpellier (França)

Lab – L Montpellier – Julia B. Laperrière, Anat Bosak, Mariana Viana, Marion Storm
Amb seu a Montpeller i abordant amb una dosi d’humor l’imperatiu francès de l’associació, LAB-L vol ser una plataforma que opera entre geografies i en múltiples escales de creació, servint de base per a projectes d’art vius de Mariana Viana, Marion Storm, Anat Bosak i Julia B. Laperrière. Amb l’objectiu de posar en comú recursos administratius, i amb la voluntat de seguir qüestionant els seus respectius processos artístics, busquen a través d’aquesta plataforma desenvolupar models de producció en sintonia amb la seva recerca. Cadascun treballant amb el seu propi llinatge i metodologia artística, el seu “cos d’investigació” col·lectiu està arrelat en la coreografia, el moviment i les pràctiques corporals. A això s’afegeixen els seus respectius interessos en les arts visuals, els arxius, els processos in situ, l’escenografia i la docència. Des que van finalitzar el màster 2019/2021 a l’ICI—CCN de Montpeller, les artistes s’han compromès a assumir la responsabilitat del desenvolupament dels seus projectes com a responsabilitat col·lectiva. La missió d’aquesta plataforma és donar suport al viatge dels altres, com a grup d’artistes escènics radicalment diferents però profundament connectats. LAB-L compta amb el suport de la junta directiva per Myrto Katsiki, Anne Bautz i Myriam Suchet. En aquesta ocasió les quatre artistes es reuneixen a Mieres conscients que és un espai amb un fort compromís cap als processos d’investigació artística, deixant que el gest públic i performatiu infundeixi la pròpia recerca.

Un xai ha creuat el desert – Núria Coromines
Un xai ha creuat el desert és un projecte que sorgeix del concepte de la melancolia des d’una aproximació sonora, poètica i oral. Pretén investigar de quina manera es corporitza la vida depressiva i el discurs melancòlic a través del so, utilitzant dispositius sonors, analògics i digitals. Una dramatúrgia sonora que fuig de les narratives convencionals, dramàtiques i canòniques. Un relat fragmentat i sonor que sumi significats atenent a tots els camps poètics.

Queda pendiente – Los Sara Fontán
Queda pendiente és el primer LP dels Sara Fontan, que fa més de sis anys que giren pel món, fidels al principi que la seva música vivia i moria en directe. Aquest cop han decidit plasmar aquest esperit en un disc sense abandonar la seva filosofia DIY. Els Sara Fontán és una de les propostes experimentals més interessants que han sorgit al nostre país a la darrera dècada. Sara Fontán al violí i teclat i Edi Pou (la meitat de Za!) a la bateria, construeixen un univers propi amb només mirar-se als ulls. Un codi obert, modelable, permeable i sempre en constant creixement que uneix 2 mons aparentment immiscibles: allò clàssic i allò contemporani del violí i l’energia polirítmica de la bateria. Queda pendiente es va editar el 2023, en una edició compartida amb Gandula Discos i Ex-In-Ex, el disseny de la portada és obra de ‘Todojunto’ i el tall dels discos es de ‘L’Automàtica’

Cine ciego – Marta Azparren
Cine ciego és un projecte multidisciplinar que investiga la relació entre els canvis de règim escòpics, estètics i polítics amb la interrupció del fluxe d’imatges, en concret la imatge sense imatge. Des del quadrat negre de Malevich fins al BlackOut Tuesday d’Instagram, s’analitza de quina manera és necessària la monocromia, el buit o la pausa per canviar el registre de les imatges de l’esdeveniment en la sobreexposició vírica actual i com l’absència d’imatge torna a l’espectador emancipat una consciència cap a l’acció. Es tracta, a més a més, de mostrar com una certa dosi de ceguesa participa en cadascuna de les fases de l’experiència estètica: la poiesis (creació), aiesthesis (recepció) i katharsis (reacció).